Edicions Vitel·la

Veure cistell

« torna
13.02.2011

Un escultor de poetes

Revista Lletres

MARTÍ RAMIÓ

Quan sentim el nom de Miquel Àngel ens venen al cap grans peces artístiques que el temps i la tradició han enlairat a la categoria d'obres mestres, des de l'estàtua "David" fins als famosos frescos de la Capella Sixtina. Miquel Àngel Buonarroti va ser un escultor que va viure a cavall dels segles XV i XVI, i que també va excel·lir en l'art de la pintura i de l'arquitectura, pero ben poca gent l'associa a la literatura, i molt menys a la poesia, per més que algunes de les més belles composicions renaixentistes van ser escrites per la seva mà—la mateixa amb què pintava i esculpia. El seu és un dels casos representatius de l'anomenat «artista doble», aquell escriptor que practica, i fins i tot destaca, en més d'un art.

La recepció justa de la seva escriptura va veure's interferida per una cadència lírica poc fluida —que contrastava amb els mel·liflus sonets petrarquians de l'època—, per la reedició pòstuma de la seva poesia per part d'un renebot —Miquel Àngel el Jove en va revisar i adaptar moltes parts—, i per l'èxit de les altres creacions. Durant molts segles, la seva poesia va ser vista com l'extravagància d'un artista vell que no s'avergonyia de mostrar per escrit una lleu imperícia verbal que s'oposava a la perfecció escultòrica i pictòrica. Tanmateix, la seva glòria artística és la mateixa que va fer que diferents poetes catalans s'apropessin a la seva lírica: Miquel Costa i Llobera li dedica un poema, Carles Riba n'aprofita un sintagma («E io coll'arco») com a lema del seu ex-libris, i Gabriel Ferrater titula amb un altre vers («Pero non mi destar») un poema de "Da nuces pueris" (1960).

Entre els poetes que van traduir alguna de les seves composicions cal comptar Costa i Llobera i Josep M. López Picó, que es van atrevir amb el mateix «Darrer sonet» (potser pel seu caràcter transcendent i espiritual), encara que aquest últim també va versionar l'epigrama que emprava Ferrater (i fins i tot Rubén Darío a «Lo fatal»), i que comença «Caro m'è 'l sonno...». Fa ben poc hem sabut que just abans del juliol de 1936, un jove poeta català —encara impressionat per un viatge a Itàlia— traduïa alguns dels seus versos: Màrius Torres. I d'ençà de 1985, el verb de Buonarroti ens ha sonat en la versió d'onze textos que va preparar Narcís Comadira per al volum "Poesia italiana". Després han vingut les edicions de la seva obra publicades per Israel Clarà, però entremig un altre traductor i poeta ja s'havia fixat en la poesia de l'artista de Caprese: Miquel Desclot incloïa dins de "Saps la terra on floreix el llimoner?" (1999) algunes traduccions de Miquel Àngel.

En aquesta bella edició de l'Editorial Vitel·la, "Sol, jo, cremant a l'ombra" (2010), Miquel Desclot presenta una amplia selecció dels poemes més destacats de l'artista italià, con-frontats amb l'original, i acompanyats d'una interessant cronologia de l'autor, juntament amb un estudi en forma d'epíleg a càrrec de Tomàs Llorens. El traductor ha sabut mantenir l'enginy simbòlic i argumentador d'aquestes reflexions líriques sobre el desig, l'amor (carnal i místic), l'amistat, el poder, l'art o la vellesa (no mancades, tanmateix, d'actituds paradoxals, iròniques o burlesques), i l'aparença d'hermetisme conceptual. Desclot fa sonets, epigrames, madrigals i elegies que mantenen el metre i la rima consonant (i per això, en alguns casos, ha d'habilitar nous hipèrbatons, metàfores, cultismes o mots sincopats). Conscient de la complexitat de l'original i de l'adaptació de sentit de les versions, acompanya cada text d'una informació al peu sobre les circumstàncies d'escriptura, i d'un oportú aclariment en prosa del significat. Útil, elegant, i documentada, aquesta edició de cent cinc poemes ajudarà, sens dubte, a difondre la interessant obra lírica d'un poeta renaixentista que fins ara havia estat vist com un escultor de poetes.

Lectures recomanades:

- "Michelangelo Buonarrotti, Poemes a Cecchino: 48 epitafis i altres elegies"(trad. C. Briguglia i I. Clara) Badalona, Omicron, 2007.

- "Versions de poesia europea" de Márius Torres, Lleida, Pagés Editors, 2010.

C. Major 8, 17141 Bellcaire d'Empordà | Tel./Fax: 972 765 913 | 608 005 811