Edicions Vitel·la

Veure cistell

« torna
16.02.2011

Miquel Desclot presenta una antologia representativa de la poesia de Michelangelo

El Temps

Lluís Bonada

Durant molts anys, hem llegit Michelangelo (Caprese, 1475 - Roma, 1564) sense saber-ho. Josep Pla escriu al "Quadern gris", en un comentari datat el 6 d'abril del 1918 -és a dir, quan té 21 anys- que les dones l'interessen però que no recorda haver fet mai cap esforç per tenir-ne cap, "fins al punt que a hores d'ara puc dir amb el poeta: Fiamma d'amor nel cor non m'è rimasta". L'escriptor també va utilitzar el vers a mitjan anys 20, en una nota autobiogràfica adreçada al públic italià, amb motiu de la traducció d'un relat seu: "Nella mia vita ci sono tre o quattro amori, pieni di miseria, nei quali ho esaurito la mia audacia. Finora Fiamma d'amor nel cor non m'è rimasta."

La catedràtica de filologia italiana de la Universitat de Barcelona, María de las Nieves Muñiz, va descobrir fa uns quants anys que el vers era de Michelangelo i que el "rimasta" era "rimasa". El descobriment va circular ràpidament entre els planians. Calia ser un coneixedor profund de la literatura italiana, perquè la poesia de l'artista és força desconeguda entre els historiadors de l'art i tampoc no ha estat prou divulgada pels escriptors.

Ara podem finalment llegir el vers en català. El poema que l'inclou és un dels triats per Miquel Desclot (Barcelona, 1952) a l'antologia bilingüe del poeta que acaba de publicar a les Edicions Vitel·la amb el títol "Sol, jo, cremant a l'ombra". A la versió de Desclot, el vers queda així: "Flama d'amor el cor ja no m'abrasa." El vers enceta una estrofa de tres versos i forma part d'un llarg poema construït amb tercines.

L'antologia de Desclot és la mes extensa publicada en català de Michelangelo. Deixant de banda alguns sonets i fragments escadussers, la primera mostra del poeta la va oferir Narcís Comadira el 1985, al volum "Poesia italiana". I, més recentment -2006 i 2007-, han aparegut dues antologies breus dedicades exclusivament a Michelangelo, signades per Israel Clarà, la primera conjuntament amb Reinald P. Benet de Caparà i la segona, amb Caterina Briguglia.

La de Desclot recull una tercera part dels 302 poemes de Michelangelo. Més de dues terceres parts són sonets. La resta és formada per madrigals, epitafis, poemes burlescos i fragments. Un llarg epíleg de l'historiador de l'art i filòleg Tomás Llorens i Serra (Almassora, Plana Alta, 1936) permet de conèixer a fons les característiques de l’obra del poeta.

Josep Pla tria Michelangelo perquè el veu autor d'un poema en què l'amor ja no és l'amor sensual, passional o platònic dels seus sonets de joventut. Com diu Desclot, l'amor, en Michelangelo, es concreta en moltes variants, i en el poema on apareix el vers planià és un vell solitari que es plany sarcàsticament de les seves condicions de vida, just allò que fa l'escriptor de Palafrugell a la nota autobiogràfica italiana i al "Quadem gris". La maduresa del jove Pla, el seu antiromanticisme, el seu antiidealisme, va ser un dels trets que més van impressionar els seus contemporanis, fins arribar a escandalitzar-los, més d'una vegada.

C. Major 8, 17141 Bellcaire d'Empordà | Tel./Fax: 972 765 913 | 608 005 811