Edicions Vitel·la

Veure cistell

« torna
03.05.2011

Ángeles Santos Torroella

El Temps

Ricard Mas Peinado

Poden, tres primaveres i un seguit de malediccions vitals, forjar la llegenda d'una artista? Em refereixo a Ángeles Santos Torroella, nascuda a Portbou un novembre d'ara farà cent anys.

Perquè, en el marc d'un segle, què són tres anys d'adolescència, dels setze anys als divuit? Tot un món: el pare de l'Àngeles era funcionari d'Hisenda; la mare, procedent d'una família de duaners de Portbou. La família es trasllada sovint, tot seguint els destins del pare. A setze anys, les dominiques franceses diuen al pare que la seva filla té un do especial per a la pintura. I com que les noies, aleshores, no continuaven estudiant, el pare li posa un mestre a casa perquè desenvolupi el seu art. La tardor del 1928 exposa en una col·lectiva de Valladolid, i el crític Francisco Cossío la descobreix com a "primitiva". Primitiva? No pas per la seva tècnica, ans per l'onirisme surrealista, la visió angelical, insòlita, d'una nena amb un esguard trencador. Una adolescent que no ha vist món, més enllà del Prado i de Portbou, que llegeix tot allò que li cau a les mans, sense distingir entre el dia i la nit.

Madrid la descobreix i Ramón Gómez de la Serna se n'enamora. Entre el 1927 i principi de 1930, crea el seu corpus: obres mestres com el seu autoretrat, "Un mundo", "La tertulia", "La niña muerta"... A en Ramón, li escriu que vol ser "una ànima sense cos" i, el gener del 1930 surt de casa, es banya al riu i vagareja pel bosc fins que és trobada per un guàrdia. La família la ingressa en una casa de repòs, a Madrid. I ja no pinta més fins el 1935, quan coneix el pintor Emili Grau Sala, a Barcelona, i s'hi casa.

Ángeles Santos no serà "redescoberta" fins a la dècada dels 70, amb motiu d'una exposició que rescatava el surrealisme a Catalunya. Aleshores, van començar les tesis doctorals, els llibres i les retrosprectives. Fidel a les seves arrels, deixa en dipòsit el seu quadre més famós "Un mundo" (1929) al Museu Empordà. Els responsables d'aleshores, el pengen en un espai que tapa una finestra. Al cap d'uns quants anys, l'autora mateix se l'ha d'endur i restaurar pel seu compte. El museu edita postals del seu quadre, i li passen la factura. Total, que quan el Reina Sofia s'hi interessa i li ofereix 140.000 euros per "Un mundo", no s'hi pensa gaire.

He conegut l'artista, hi he conviscut. Perquè vaig treballar amb el seu germà, el crític d'art Rafael Santos Torroella, durant set anys. I em costava de relacionar la jove pintora, lectora de Nietzsche, amb la vella hipnotitzada per telenovel·les mexicanes. Amb una simple mirada seva, pura i fulminant, n'hi havia prou per a entendre-ho tot. Anna Capella, actual directora del Museu Empordà, ha reflectit això mateix en un opuscle titulat "Ángeles Santos. Entre la vida i la pintura"(Ed. Vitel·la), i li prepara una retrospectiva per a la tardor. No cal dir que es tracta d'una visita obligatòria...

C. Major 8, 17141 Bellcaire d'Empordà | Tel./Fax: 972 765 913 | 608 005 811