Edicions Vitel·la

Veure cistell

« torna
19.11.2010

Girona és el vaixell insígnia del turisme als webs

La Vanguardia

JOAQUIM ROGLAN

Nascuda a Sabadell l’any 1967. Diplomada en Turisme i màster en Societat de la Informació. Era una nena que jugava amb videojocs i feia programes informàtics. He creat empreses de continguts digitals i ajudo a promocionar el turisme de les comarques de Girona a internet.

—Què explica el seu llibre Màrqueting electrònic per al turisme cultural que li ha editat Vitel·la?

—Les tècniques per situar-se en llocs rellevants al cercadors, per fer rendibles les inversions en publicitat digital, per crear diàleg amb els usuaris i per convertirlos en clients fidelitzats.

—Una tècnica senzilla i entenedora, si us plau?

—S’anomena cua llarga. Consisteix en que en lloc d’anar al mercat mésgran de la xarxa, busquem segments petits i específics perquè així no hi ha tanta competència. Per exemple, és més fàcil trobar clients posicionant-se per “hotel amb wifi i piscina a laCosta Brava”, que no pas per “hotel a Girona”.

—Un hotel sense web ni és hotel ni és res?

—Molts establiments i negocis turístics ja tenen webs, però no compleixen els requisits mínims per a ser un lloc web 1.0. Cal millorar-los i cal desenvolupar el que s’anomena el web 2.0, que dialoga amb els clients. A Girona en tenim molts bons exemples: la Garrotxa i el Ripollès ja juguen a la primera divisió del turisme rural, i la Costa Brava fa un excel·lent treball en comunicació a internet i s’ha convertit en el vaixell insígnia del turisme als webs i a les xarxes socials.

—El mite diu que la Costa Brava es ven sola.

—Això era abans. Ara cal competir amb destins de tot el món i localment amb Barcelona i amb la Costa Daurada. A més, el model basat únicament en sol i platja cada cop costa més de vendre. Ara cal vendre altres tipus de turisme com el rural i el cultural, perquè el turista és més sofisticat i no en té prou amb la platja.

—Diuen que tot el turisme rural sumat no omple un hotel de Lloret.

—Aquesta afirmació no té cap sentit. El turisme rural té una funció social i genera impactes positius en el medi on es desenvolupa i en la societat on s’implanta. Estabilitza les poblacions rurals, aporta una font d’ingressos complementària a la de les seves explotacions agrícoles i fa que esdevinguin rendibles, recupera productes artesanals i agraris, manté els valors històrics i artístics i conserva la natura.

—Com es promociona el turisme rural al món virtual?

—Desenvolupant el turisme gastronòmic, l’arqueològic, el del patrimoni històric, el folklòric, l’ecològic... No es pot descartar res, com per exemple un nou itinerari de turisme funerari pels cementiris més bonics des del punt de vista de l’art.

—Quina és l’ultima tendència?

—El turisme artesanal i artístic. Cada vegada més persones fan uns dies de vacances a La Bisbal per aprendre ceràmica o van a tallers d’artistes per aprendre a pintar. També les estades turístiques en convents i monestirs estan posant-se de moda com a lloc per a

reposar i meditar de la mateixa manera que es buscava un balneari.

—Com va aprendre les noves tecnologies?

—Quan tenia set anys ja jugava a videojocs amb un clon Atari. Quan en faig fer tretze, els meus pares em van regalar un Spectrum d’aquells que funcionaven amb una cinta de casset i s’endollaven a la televisió. Llavors vaig començar a programar videojocs i a l’escola feia programes informàtics per contestar exàmens i per vacil·lar als professors. Sí, era una nena una mica repel·lent.

—Què explica ara a les universitats, escoles, empreses i institucions que li consulten?

—Depèn del que volen. A les escoles explico que pares i mestres no han de tenir por perquè la mainada jugui o treballi amb ordinadors. Jo jugava amb videojocs i no sóc ni una mala estudiant ni una persona asocial. Amb els meus fills també juguem amb ordinadors i això no ens aïlla, sinó que és una manera de jugar en família. Malgrat el que diguin els psicòlegs i els psicopedagogs, jugar o estudiar amb ordinadors és una bona cosa.

—Pot demostrar-ho científicament?

—Jo era la típica noia de Sabadell que treballava al Banc de Sabadell i, gràcies a la meva passió pels videojocs i els ordinadors, vaig deixar el banc i sóc una emprenedora que ha creat empreses d’èxit nacional i internacional, escric llibres, estudio un doctorat,

canto en un cor de cambra, llegeixo, he tirat endavant una família i ajudo a que el turisme vagi millor i a que molta gent visiti fins a l’últim racó de Catalunya.

C. Major 8, 17141 Bellcaire d'Empordà | Tel./Fax: 972 765 913 | 608 005 811