Edicions Vitel·la

Veure cistell

« torna
09.06.2009

Localitzada la primera font àrab de l'"Speculum al foder", l'únic tractat medieval eròtic d'Europa

El temps

Lluís Bonada

L'únic tractat de l'Europa medieval que informa sobre les postures eròtiques, l'"Speculum al foder", ha de seguir, diuen els estudiosos, obres àrabs perquè, entre més raons, els tractats llatins -dos dels quals, ja identificats, inspiren, en part, el tractat català- no en parlen i es dediquen més a comentar qüestions relacionades amb la higiene i la salut sexual, no pas amb el plaer eròtic. L'editora del text, Anna Alberni ("Speculum al foder", Edicions Vitel·la, 2007), diu que el to i el contingut l'acosten, en alguns aspectes, a un tipus de tractats àrabs. Aquesta influència és perceptible, apunta, en les tècniques per a l'embelliment del cos femení, hereves de la refinadíssima cultura de l'harem musulmà, i en la descripció de l'ideal de la bellesa femenina.

Hi coincideixen els historiadors de la sexualitat medieval. Fins i tot hi ha estudiosos que diuen que un dels dos texts llatins que l'autor de l'anomenat "Kama-sutra català" va seguir, el "Liber minor de coitu", tractat anònim confegit a Salern vers el segle XI a partir del "Liber de coitu" de Constantí l'Africà -el segon text llatí que tenia entre mans l'autor català-, és més proper a l'original àrab que no a la versió llatina.

És tan clara la influència àrab, que s'ha dit que l'"Speculum" és un dels tractats més orientals de tots els tractats eròtico-higiènics de l'Europa medieval, i que té capítols que semblen directament traduïts dels Kama-sutra o de llibres àrabs influïts per la tradició índia.

El poc coneixement de l'àrab i la cultura àrab que tenen els medievalistes europeus fa que sigui difícil de descobrir les fonts del text català. Per això és destacable que l'historiador Pep Vila l'hagi descobert gràcies a una traducció francesa dirigida al gran públic.

És una obra aparentment atribuïda al turc Ahned Ibn Soleimân i que es titula "Per tal que el xeic recobri tot el vigor de la seva jovenesa", si bé en la versió francesa té un títol més comercial: "Le bréviaire arabe de l'amour". Pep Vila ha fet pública la descoberta al darrer número dels "Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos". Hi exposa alguns dels punts de contacte entre el tractat català i l'àrab.

El llibre turc dóna informació per millorar l'atracció entre sexes i per afinar l'equilibri de les parelles, informacions que es troben també a l'"Speculum". No cal dir que el tractat àrab es basa en molts texts àrabs anteriors. L'autor en confessa molts.

La descoberta confirma, segons Pep Vila, que el receptari català que reivindica el desig i la pràctica sexula com a factor d'harmonia social, que alerta sobre la insatisfacció entre homes i dones, i que ens ofereix consells sobre la pràctica del coit i l'augment del vigor sexual té una clara filiació oriental. I també que Catalunya i la Corona d'Aragó eren, com han dit Danielle Jacquart i Cluade Thomasset ("Sexualité et savoir médical au moyen âge), indrets privilegiats per a un intercanvi de cultures.

C. Major 8, 17141 Bellcaire d'Empordà | Tel./Fax: 972 765 913 | 608 005 811