Edicions Vitel·la

Veure cistell

« torna
17.10.2008

Ser una editorial de poble no vol dir tenir poca sortida

La Vanguardia. Vivir en Girona

Joaquim Roglan

- Com li va el negoci?

Molta feina i pocs guanys, però vaig complint els meus objectius.

- Quins són els seus objectius?

Fer llibres per a una massa crítica de lectors repartida per universitats d’arreu del món i que també interessin a un públic més ampli. Cerco treballs acadèmics que mai sortirien d’una universitat i els edito d’una manera que interessen a moltes universitats i a persones d’àmbits culturals, polítics, econòmics i socials. A les universitats es fan treballs molt bons que, degudament rescrits, els pot llegir molta gent que no és de l’àmbit universitari.

- Una editorial petita que fa llibres molt especialitzats té futur?

Ser una editorial de poble, petita i especialitzada, no vol dir tenir poca sortida. Només s’ha de saber trobar els mecanismes i el públic. Edito llibres especialitzats que arriben a les llibreries de Catalunya i Espanya, però universitats i biblioteques d’Europa i Amèrica Llatina també els compren mitjançant internet. Ja m’agradaria editar novel·la i poesia, però ni puc ni vull competir amb les grans editorials.

- Per això publica ara un llibre sobre turisme cultural en temps de certa fòbia al turisme i malgrat que una guia turística li donaria més diners?

El nou llibre del professor José Antonio Donaire és una reflexió sobre el turisme cultural que interessa als estudiosos, però també a tots els agents implicats en el turisme d’arreu del món. Per això l’he editat en català i l’editaré en castellà i anglès. De la mateixa manera, en lloc d’un típic llibre de viatges vaig publicar l’assaig “Estètica i hermenèutica del viatge”. Pot haver-hi una certa fòbia contra el turisme, però la Facultat de Turisme és la que té més alumnes de la Universitat de Girona i el turisme és el nostre principal sector econòmic. Una reflexió i una mirada amb accent català sobre el turisme o el viatge interessen a persones de molts països.

- Editar en un poble petit no limita el marge de maniobra?

No, perquè les noves tecnologies permeten que una petita editorial situada en un poble petit arribi a qualsevol lloc del món. Això era impensable fa deu anys. Abans calia tenir una oficina al passeig de Gràcia de Barcelona, però ara editant a un poble només et perds les festes i els actes socials, mentre que es guanya més tranquil·litat per treballar. Si em cal anar a Barcelona, tardo una hora i mitja, però sovint costa més temps anar d’un lloc a l’altre de Barcelona o creuar la ciutat. Una prova és que edito llibres en castellà de la Universitat de Saragossa.

- Què en pensa del debat sobre les noves tecnologies i el futur del llibre?

Ofereixen noves avantatges com la venda per internet, permeten fer petites edicions digitals, el llibre electrònic es perfecciona i té futur, com es pot veure a Japó, on molta gent ja llegeix al metro amb maquinetes. I quan FNAC en va posar unes a la venda a Barcelona es van exhaurir en pocs dies. Les noves tecnologies no acabaran amb el llibre, només cal adaptar-se i aprofitar-les. Si el bolígraf i l’ordinador no van fer ni mal ni bé al suport en paper, tampoc n’hi faran les tecnologies virtuals.

- Però les petites llibreries continuen tancant.

Com les editorials petites o el restaurants petits, les petites llibreries tenen un espai i funcionen molt bé si s'especialitzen, aprofiten les tecnologies i saben guanyar i mantenir un públic fidel. Hi ha un públic que no li agrada comprar a les grans llibreries ni

als supermercats de llibres.

- Ara diuen que la pròxima crisi serà la dels llibres de text.

El sector mediàtic parla massa de crisi, ho augmenta i ho desproporciona i tot i això crea pànic. Certament es vendran menys llibres de text degut a que s’estén la seva gratuïtat i a que les escoles aprofiten els manuals durant més anys. Per això aviat editaré un llibre educatiu fet a Quebec que tracta sobre el tema de l’aigua i que incorpora fitxes pedagògiques per internet pensades per treballar a l’escola.

- Com aconsegueix que textos filològics medievals interessin a un públic més ampli que el dels filòlegs?

Editant, per exemple, Speculum al foder, un tractat de bones pràctiques sexuals i sobre el coit redactat el segle XII per Constantí l’Africà. És un text a mig camí entre la prosa científica i la literatura eròtica que inclou un extens catàleg de postures comentades per l’autor. A més de ser un llibre molt agradable, la seva temàtica afecta igual als pobles petits com a les grans ciutats. Per això està agradant tant.

C. Major 8, 17141 Bellcaire d'Empordà | Tel./Fax: 972 765 913 | 608 005 811