Edicions Vitel·la

Veure cistell

« torna
01.01.2008

Primera edició de l’“Speculum al foder” tractat sexual medieval, feta a partir dels dos manuscrits

El Temps

Lluís Bonada

Encara avui, sense dubte, allò que més sorprèn el lector que s’endinsa en les pàgines de l’“Speculum al foder” (“Tractat del fotre”) és el fet de trobar-se davant de l’ única obra occidental que proposa sense embuts, abans del Renaixement, un art de les postures per al coit i un petit manual de psicologia femenina per a ús de seductors. Aquestes característiques, que situen el text a mig camí entre la prosa científica i el discurs eròtic, fan de l’anònim català una obra singular, única en tota la producció europea medieval.

Aquesta consideració pertany a l’autora de la primera edició que ha tingut en compte els dos manuscrits de l’obra, Anna Alberni, investigadora medievalista de la Universitat de Girona. La filòloga ha publicat els dos manuscrits del segle XV, el segon dels quals és fragmentari, en un sol volum i, a més, ha resolt alguns punts foscos del primer, i fins i tot ha pogut corregir-hi errors, a partir de la comparació amb el segon. El volum ha estat publicat per les Edicions Vitel∙la.

Per a la història de la llengua, la comparació entre els dos manuscrits és un festival, atès que el segon és molt diferents, i més acostat al català modern, en lèxic i en sintaxi. En canvi, el primer és més occità i més llatinitzat, i també més hispànic. L’ exemple més vistós, diu la filòloga, és l’ús sistemàtic del verb “foder” en el primer manuscrit, terme del castellà antic que més endavant donarà “hoder i joder”, mentre que el segon queda substituït per la variant “fotre”.

Francesc de B. Moll no va utilitzar el text com a base de dades per al seu diccionari, tot i que el bibliòfil Ramon Miquel i Planas l’ havia editat l’any 1917. No descobriria l’edició fins molt anys després. Tampoc no la va descobrir mossèn Alcover. Però si l’hagués vist, comentaria Moll, l’hauria cremat i potser hauria fet excomunicar l’editor per pornogràfic. Quan finalment Moll va llegir l’edició, va veure que aquesta “petita però preciosa troballa per a la lexicografia catalana” era un ufanós planter de mots documentats per primera vegada. Però quina no hauria estat la “sorpresa” del lingüista –es pregunta ara Anna Alberni- si, a més de la transcripció del primer manuscrit, feta per Miquel i Planas, hagués pogut conèixer el segon...

S’ha volgut presentar el manual com el “Kamasutra” català. La importància que hi té la gestualitat així ho sembla indicar. La filòloga, però, adverteix dues coses. Primer, que el caràcter llicenciós del tema no ens ha de fer creure que tinguem entre mans una obra llibertina en el sentit modern de la paraula. I, en segon lloc, que, a deferència del taoisme o del “Kamasutra”, l’activitat gestual no sembla tenir cap fi més enllà del pur acompliment sexual en benefici del benestar i de la salut. I és que el text es troba en el territori lingüístic i retòric de la literatura científica medieval, en concret dels tractats d’andrologia i d’ higiene sexual, territori, cal afegir, com ha remarcat el gran Jaume Fàbrega, en què el bon menjar, sa i ben orientat vers les finalitats sexuals perseguides –en concret les receptes afrodisíaques- juga un paper clau.

C. Major 8, 17141 Bellcaire d'Empordà | Tel./Fax: 972 765 913 | 608 005 811