Edicions Vitel·la

Veure cistell

« torna
15.05.2008

El “Kamasutra” català

Avui. Secció Cultura

Antònia Carré

“L’acte sexual és una activitat fonamental per a la multiplicació de l’ espècie i per a la conservació de la salut que requereix la màxima atenció i cura”. Així comença el prefaci de Lola Badia, que encapçala l’edició de l’ “Speculum al foder”, un tractat d’andrologia i d’higiene sexual escrit en català i destinat a un públic ampli que devia circular força a finals de l’Edat Mitjana, ja que se’ns ha conservat en dos manuscrits copiats al segle XV.

Una entrada així ja ens permet endevinar de què va la cosa i ens convida a tancar el llibre si som dels que tenim prejudicis morals i ideològics. Però a l’Edat Mitjana eren molt més oberts de mentalitat que no ens pensem, ja que de la pràctica del coit en parlaven textos tan divulgats com els regiments de sanitat, que consideraven les secrecions espermàtiques dins d’una de les sis coses no naturals que permetien mantenir la salut. Perquè se’n facin una idea, aquest concepte bàsic del galenisme incloïa el menjar i el beure: el vetllar i el dormir; l’exercici i el repòs; les replecions i les evacuacions (entre les quals hi havia el coit); l’aire que ens envolta, i les passions de l’ànima. És a dir, que l’enamorament o la passió amorosa provoca malalties, però la pràctica sexual, en canvi, és una garantia de salut.

En la introducció, Anna Alberni ens dóna algunes claus per entendre l’ ”Speculum al foder” i l’analitza sobretot des del punt de vista lingüístic. Tot i que el nostre text prové de fonts àrabs traduïdes al llatí (bàsicament el “Lliber de coitu de Constantí l’Africà”), conté dos apartats d’origen desconegut i que, per tant, són únics en tota l’Edat Mitjana: un manual de psicologia femenina per a seductors i un catàleg de postures que ens explica en detall com executar les “cinc maneres de foder”. Per acabar de contextualitzar l’obra, el volum es clou amb una magnífica postil∙la de Lluís Cifuentes sobre l’ús del català en les obres científiques i pràctiques a finals de l’Edat Mitjana.

Millora edicions precedents

L’edició d’Alberni, que millora les precedents perquè té en compte els dos manuscrits a l’hora de fixar el text, ens proporciona algunes sorpreses. Hi aprenem, per exemple, que els badalls són un símptoma de l’enamorament que prové del “Kamasutra de Vstsyaya”, una font remota del nostre tractat. Que la paraula “foder” és documentació única, coincident amb el castellà antic “foder”, que ha donat “hoder i joder”. I que hi apareix documentat per primera vegada en la nostra llengua un instrument que podríem definir com un “fal∙lus artificial, destinat al plaer sexual”, anomenat “godomassí”.

El repertori lexicogràfics catalans no hauren de tenir por i haurien d’incorporar paraules com aquestes, que formen part de la llengua des de ben antic. És clar que per fer-ho haurien de tenir en compte l’“Speculum al foder”, cosa que no tothom ha fet. Francesc de Borja Moll, per exemple, va escriure en una ocasió que mossèn Alcover no coneixia l’edició del text que havia fet Ramon Miquel Planas en les primeres dècades del segle XX, amb la boca petita i demanat disculpes per la seva gosadia. És clar que si l’hagués coneguda, potser l’hauria cremada i hauria fet excomunicar l’editor per pornogràfic.

C. Major 8, 17141 Bellcaire d'Empordà | Tel./Fax: 972 765 913 | 608 005 811